Balanç anual positivat!

Supòs que tots els anys dic el mateix, ja que a cada any que passa, veig com la meva vida va canviant desmesuradament.
En el caire acadèmic, enguany em sent més adaptat a la facultat: supòs que és perquè m'hi pas tot el sant dia allà, i a més, he conegut a bastanta gent més. Tot i que les classes són portentosament avorrides, i moltes vegades perden el sentit de ser, i em sent com si perdés el dia sencer per allà, però tal com va dir un amic meu: "les classes són una excusa per venir al club d'esplai de la facultat!".

Dels amics, poc en puc dir, llevat de que em sap greu de que segons què hagi acabat com ha acabat. De segur que no volia que fos així.
Dels pocs que tenc, dir-vos que no canvieu! que sou meravellos@s.
Per altra banda, enguany he conegut nova gent que m'han ensenyat a veure el món des d'una altra perspectiva, aprenent com deixar de banda l'interès propi en pro de proïsme.

Respecte el caire amorós, preferesc no parlar-ne massa, només dir-ne que han estat tres anys meravellosos. (I n'estic segur que em llegeixes! ^^)

Com a gran novetat, em queda presentar el meu nou món laboral: enguany he treballat per primera vegada legalment! En els dos treballs que he tengut, he conegut a una gent fenomenal! En el primer, he conegut a vuit persones que mai m'hagués imagina't que em podrien caure tan bé! I que em tratèssin tal com m'han tractat. En el segon, he conegut a moltíssima gent més, i supòs que he après a odiar una micona als estrangers garrepes xDDD... Tal com diuen: de tot se'n aprèn! (Bromes apart, també he conegut una gent meravellosa!).

A tot això: gràcies a tots per ser qui sou i com sou, i vos desig un bon cap d'any!

PD: Per poc me n'oblit! Fa poc he conegut a una personeta molt especial tot i que només ens coneixem literàriament! A tu, que ja saps qui ets, també moltes gràcies! mua! (K)

PD2: Me n'oblidavaaa!!! Enguany m'he tret el carnet de cotxe!!! Carai! Això s'ha de dir! no trobau?
PD3: I... tot i que això pot ser sigui secundari, per fi he aconseguit comprar-me el portàtil dels meus somnis! Tot i que he hagut de treballar ¬¬' A voltes hi ha esforços que val la pena pagar ^^ xDDD

Bon nadal a tots!!!

Tot i que últimament arrib molt tard, i ara i tot que tenc vacances casi no estic per ca meva, i que el nadal no m'agrada gaire...

... no és excusa per no desitjar...

... als grans, no tant grans, joves, rejoves, alts, baixets, al·lots, nadons, guapos, no tant guapos, als que són com jo...

... als que beven cocacola, als que prefereixen una cervesa, als que els hi agraden els sugus, els que els odien (bé! no! ells no!)...

... als ubunteros, debianitas i nyueros en general (fora oblidar-me'n dels gentoozas!)...

a tots, i absolutament quasi tots... bon nadal i bones festes! ^^

Recurrència provident

L'altre dia a classe d'Autòmats varem veure la recurrència i els fils (És a dir, poder executar diferents instàncies d'un mateix programa). Això em va fer pensar en com seria la vida, si no haguéssim de decidir res, podent recórrer a fils independents i que aquests tenguessin unes variables independents, poden veure així el final més convenient.
Seria aleshores, una vida indeterminista.
Pensant-pensant, m'agradaria sabre què hagués estat de la meva vida si hagués nascut uns anys abans, si hagués anat a un altre institut, si hagués dit que no aquell 05/06/03, si hagués començat la carrera a Sevilla, o si...
Lo cert és que estic m'he quedat aquí, que per bé o per mal vaig dir que sí, que vaig anar al Berenguer d'Anoia i que vaig néixer en el 87. I per ara, no em puc queixar! :)

L'escena del món

"Pels tenebrosos racons del meu cervell, arraulits i nus, dormen els extravagants fills de la meva fantasia, esperant en silenci que l'art els vestesqui de paraules per a poder presentar-se decents a l'escena del món."

G. A. Bécquer

Volubles

L'espelma brilla consumint son voluble rotja cera que, de gota en gota i caient a sobre de la teva mà, va modelant formes esotèriques que no arrib a entendre...

"-Que no vegi jo que vos mogueu ni un pèl! -Digué l'home del sac."
I així varen romandre durant tota una petita eternitat...

Pais de Mai-més

"Ja era hora de tornar a la llar. Peter va intentar convèncer als seus amics perquè es quedassin amb ell en el País de Mai-més, però els tres nens trobaven a faltar als seus pares i desitjaven tornar, així que Peter els va dur de nou a la seva casa.
- Queda't amb nosaltres! -van demanar els nens.
- Torneu amb mi al meu país! -els hi va pregar Peter Pan-. No us feu majors mai. Encara que creixeu, no perdeu mai la vostra fantasia ni la vostra imaginació. D'aquesta manera seguirem sempre junts".

I els nens varen créixer somiant que a cada nit de lluna plena, viatjaven a paratges onírics, on les il·lusions de cada dia es transformaven en records vivents del passat.
Quan es varen anant fent majors, degut a la vergonya, varen anar perdent aquella imaginació tan innocent; a més, varen anar fent-se conscients del món que les rodejava:
No vull créixer, no vull fer-me gran! - Cridaven espantats - no volem més guerres de majors, ni més lleis hipòcrites que mai entendrem! No volem viure en aquest món de violència i terror. Volem tornar al nostre món de mai-més, on les guerres, la sang, els vencedors i els veçuts, formen tots plegats part de les il·lusions d'un al·lot, i dels seus jocs.


Jo tampoc vull créixer... tot i així, crec que tampoc he crescut massa en aquests anys.

Tardor d'or...

Les fulles comencen a caure, cobrint de sons cruixents els camins diaris de la vida, donant-li malmeses tonalitats daurades. Assenyalant així, les primeres gotes del fred hivern, amb els primers costipats, i enrecordar-nos'en més que mai, un calurós estiu passat.

Exceptio probat regulam, i jo no seré manco i m'he costipat aquests dies. No està passat de moda estar malalt, tot i que quan era més jove, em feia més il·lusió estar malalt, ja que perdia un parell de dies de classe; a dia d'avui, que no m'obliguen a anar-hi, no té tanta gràcia faltar.

"Després de la tormenta, ve la pluja" (Socrates)

Judith (I)

[...]
Em va mirar i va somriure. Va fixar de nou la mirada a les seves partitures i les son dolces mans varen començar a acaronar les blanques fustes d'ivori del vell orgue, sense pressa ni remor, evitant així el súbit colpeig dels martells contra les cordes. El temps rajava records d'un passat oblidat.

El sons del mal temps ressonaven profundament, mentres les primeres gotes tacaven el vidre del rebedor.

Adés, una dolça melodia va començar a inundar la sala, envaïnt tots els racons de la casa, disfressant la vella mansió, de joves tontalitats. Alhora, els sons ferèstecs de la natura, quedaren eclipsats, semblant haver-hi una nova albada a mitja nit.

Gota instantànea. Mar històric.

La gota que s'escau lentament, adaptan-se a les rugositats d'un món, mentre la blanca llum del sol es difumina en milers d'aberracions cromàtiques, deixant restes de matèria aquosa per on passa...

Així és la vida: Ens adeptem a allò que tenim, mentre el pas del temps... ens fa veure un món de colors i il·lusions, falsejats pels nostres sentiments, que ens van modulant l'estat anímic.

La gota cau - tal com la vida segueix - fent ús del poc temps que se l'hi ha assignat per diluir-se finalment dins la aigua del mar històric... on tots som oblidats dins els calaix dels records.

Cada un de vosaltres m'heu anat marcant... heu anat deixant part del vostre "tu", per anar formant part del meu passat intern. Per això, estic segur, que mai podré oblidar-vos.

Puedo empezar pues... a escribir mi libro.

Després d'haver estat pensant durant hores i hores com havia
de ser es primer post, crec que no hi ha millor forma que amb
una cançó de n'Albert Pla:


Tengo ya preparadas las respuestas
para las entrevistas periodísticas
que me hagan en la prensa radio y tele.

Querrán saber que opino y como soy,
me mostrare ingenioso... y espontaneo.

Tengo ya preparadas unas listas
de personalidades muy importantes
e incluso redactados ya los textos,
muy agudos,
de las dedicatorias

Tengo ya preparadas las metáforas
que servirán como brillante ejemplo
o síntesis que aclare lo que exponga.

Y tengo preparada mi postura,
al sentarme o de pie,
tono de voz,
expresión de los ojos y la boca

Todo esta preparado.
Todo a punto,
puedo empezar pues
a escribir mi libro.

[Albert Pla, Puedo empezar]